Glaceres
“Les glaceres són un dels indicadors més valuosos del canvi climàtic perquè són visibles. Això és quelcom que realment podem veure.”
Iniciatives com “A la pell d’un glaciòleg“, organitzada per l’investigador Christopher Ogier, involucren el públic en el monitoratge dels canvis de les glaceres, fomentant tant la comprensió científica com el desenvolupament regional.
Recessió de les glaceres, un efecte mundial amb múltiples conseqüències
Actualment, els Alps alberguen 3.500 glaceres que cobreixen una àrea total d’uns 1.700 km². La majoria d’aquestes estan situades per sobre dels 3.000 metres. Les glaceres són particularment sensibles als canvis climàtics i són indicadors molt visibles de l’escalfament global. Durant les últimes tres dècades, hi ha hagut una disminució substancial de la massa de les glaceres a nivell mundial. Entre el 2000 i el 2019, les glaceres van perdre 267 gigatones de gel per any, aproximadament l’equivalent a la massa de 46.500 Piràmides de Giza.
Vista del Fieschergletscher vist des de Märjelenalp. (Fotografia: swisstopo and VAW / ETH Zurich)
El retrocés de les glaceres està estretament relacionat amb l’escalfament global a les muntanyes causat per les activitats humanes des del període industrial. L’augment de les temperatures provoca un augment del desglaç de gel i neu durant l’estiu, que no es compensa amb la precipitació de neu a l’hivern. A més, la reducció de les glaceres exposa més roca fosca, que absorbeix més energia solar i augmenta la temperatura. Això crea un bucle de retroalimentació positiu que accelera la fosa de les glaceres.
La recessió de les glaceres també afecta la disponibilitat d’aigua, causant problemes amb les inundacions i l’escassetat d’aigua. Les glaceres alpines actuen com a preses naturals, emmagatzemant aigua en forma de neu a l’hivern i alliberant-la durant la temporada calorosa i seca. Aquesta aigua s’utilitza per beure, regar i generar energia hidràulica. S’estima que uns 1.900 milions de persones a tot el món viuen en àrees on l’aigua és subministrada per les glaceres i la fosa de neu. Amb l’augment de les temperatures i la major fosa de gel als Alps, les Inundacions causades per Desbordaments de Llacs Glaciars (GLOF, en anglès) poden esdevenir més freqüents. Aquestes inundacions poden convertir-se en un perill natural, alterant el paisatge i afectant la població riu avall. A més, les àrees que depenen molt del desgel glacial per a recursos hídrics poden patir sequeres si una glacera desapareix.
El retrocés de les glaceres pot afectar la biodiversitat i, especialment, provocar la pèrdua d’hàbitat per a les espècies que viuen en les glaceres o en rius alimentats per glaceres. La desaparició de les glaceres genera un risc d’extinció per a les espècies adaptades i posa en perill la biodiversitat. Al mateix temps, a mesura que les glaceres es redueixen, creen nous ecosistemes terrestres i aquàtics. Entre el 2020 i el 2100, l’àrea d’aquests nous ecosistemes emergents podria arribar a la mida de Finlàndia. Aquests nous ecosistemes proporcionaran hàbitats per a espècies adaptades al fred i augmentaran el creixement de plantes. Com que menys de la meitat de les àrees glacials estan protegides, hi ha una necessitat urgent de millorar la mitigació del canvi climàtic i la protecció dels ecosistemes. Això es subratlla amb la recent resolució de l’ONU que declara el 2025 com l’Any Internacional de la Preservació de les Glaceres.
Impacte humà positiu en les glaceres
Explora iniciatives inspiradores que estan tenint un impacte significatiu en la conservació de glaceres. Aquests projectes destaquen la creativitat i la dedicació de les persones i les comunitats que treballen juntes per construir un futur sostenible als Alps.
El Dr. Jean-Baptiste Bosson és un glaciòleg i investigador als Alps compromès amb l’estudi de l’evolució dels ecosistemes glacials i postglacials, i amb la seva conservació. Intenta millorar la consciència sobre el fet que les glaceres són essencials per a la regulació del clima global i el cicle de l’aigua i tenen un impacte clau en la biodiversitat (i en la vida humana), però sovint són negligides en els esforços de conservació.
Destaca la importància de no només fer recerca, sinó també prendre accions directes. A més de la seva investigació, Bosson és cofundador de l’ONG de conservació de la natura, Marge Sauvage, centrada en la protecció dels ecosistemes d’alta muntanya a França i Suïssa. Aviat es llançarà aquesta organització, que té com a objectiu millorar el coneixement científic i proposar solucions basades en la ciència per millorar la resiliència social i dels ecosistemes. Bosson col·labora estretament amb responsables polítics, advocant per lleis com va fer a França el 2023 a través de la nova Estratègia Nacional per a la Biodiversitat, on va convèncer l’Estat per comprometre’s a posar totes les glaceres franceses en àrees protegides per al 2030. Bosson defensa un tractat internacional per protegir totes les glaceres i creu que el 2025 podria marcar un punt d’inflexió per a la preservació de les glaceres.
Establint àrees protegides sobre les glaceres podríem prevenir la seva destrucció directa per part d’empreses mineres o d’estacions d’esquí, protegir proactivament els ecosistemes emergents i així millorar la resiliència de la biodiversitat. El seu missatge és clar: millorant tant la mitigació del canvi climàtic com la protecció local de les glaceres, tenim una segona oportunitat per salvaguardar aquests ecosistemes vitals i assegurar el futur del nostre planeta.
“No tot està perdut, encara tenim una segona oportunitat per salvar la major part del gel de les glaceres a nivell mundial i protegir les glaceres i els ecosistemes postglacials, però necessitem que els responsables polítics s’involucrin.”
Inspira’t
Ice and Life
World Glacier Monitoring Service (WGMS)
La KJF col·labora amb el World Glacier Monitoring Service (WGMS) de la Universitat de Zurich, a Suïssa, per recollir dades i estudiar els canvis en la massa, el volum, l’àrea i la longitud de les glaceres al llarg del temps.
- Sensor SmartStake** situat al Hintereisferner a uns ~2800 m sobre el nivell del mar
- Es poden observar clarament els cicles diaris de fosa i identificar períodes amb una fusió més intensa o quan la fusió s’ha aturat a causa de períodes més freds. Aquest és un bon pas endavant per augmentar la resolució temporal de les dades de monitorització de glaceres.
- Cita referent a: Rainer Prinz, Departament de Ciències Atmosfèriques i Criosfèriques, Universitat d’Innsbruck, Àustria. .
El glaciar Rhoneglacier
El glaciar Rhoneglacier a Suïssa és tant un punt focal del programa de recerca de glaciars alpins de l’ETHZ-D-BAUG com una destinació turística popular, en part a causa de la seva ubicació, que abans era visible des de la carretera, i l’atractiu de la “cova de gel” gestionada per una empresa privada. Per contrarestar la reculada del glaciar i preservar la cova de gel, l’empresa ha cobert parts del glaciar amb mantes blanques per reflectir l’energia solar i reduir la fusió localitzada. L’investigador Christophe Ogier diu: “Això no és una solució viable a gran escala i sovint condueix a la incomprensió pública. Crec que l’única manera de salvar realment els glaceres és reduir les emissions de CO2. Per obtenir més informació, vegeu un article recent del meu company Matthias Huss sobre la preservació dels glaceres”.
VAW-ETHZ
In the skin of a glaciologist
Fa dos anys, Christopher Ogier, en col·laboració amb Chloé Barboux i el Parc Regional de Trient, organitza una trobada de ciència ciutadana que té lloc anualment a la tardor. L’esdeveniment s’anomena “A la pell d’un glaciòleg”. El seu propòsit és involucrar el públic, incloent no científics, en la lectura d’una balisa situada al Glacier de Trient. Aquesta balisa es mesura un cop l’any per determinar l’extensió de la fosa de gel superficial. El projecte també dóna suport al desenvolupament continu del Parc Regional de Trient.
Una perspectiva històrica sobre la reculada dels glaceres
Els investigadors de l’ETH Zurich i del WSL han reconstruït per primera vegada l’extensió de la pèrdua de gel de les glaceres de Suïssa durant el segle XX. Els investigadors han utilitzat imatges històriques i han conclòs que els glaceres del país han perdut la meitat del seu volum entre 1931 i 2016.
The Glacier Initiative
The Glacier Initiative és una associació suïssa centrada en la preservació de glaceres, alineada amb el compromís de Suïssa amb l’Acord de París de 2015. Aquest projecte nacional té com a objectiu protegir els glaceres del país contra els impactes del canvi climàtic. La iniciativa busca proporcionar una base legal per eliminar els combustibles fòssils i aconseguir una societat de zero emissions, assegurant que Suïssa compleixi les seves obligacions climàtiques internacionals.