La setmana del 8 de març de 2022 hem volgut celebrar el Dia de la Dona conversant amb científiques que investiguen sobre les muntanyes, la neu i el canvi climàtic.
Són 7 dones de diferents parts del món i aquí podeu veure la seva entrevista. Gaudiu-ne!
Heidi Sevestre Glaciòloga francesa que estudia la neu i el gel en connexió amb el canvi climàtic. Vol encoratjar a tothom a ser curiós sobre la natura i ficar-s’hi a dins. En aquest moment treballa pel Consell de l’Àrtic coordinant totes les investigacions climàtiques de l’Àrtic amb un equip fantàstic i comunicar-ho als governs.
Aquí podeu veure el seu vídeo.
Nuria Bonada, professora agregada de Serra Hunter. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia. Institut de Recerca (IRBIO) Universitat de Barcelona.
- Quina és la teva investigació i quins resultats observes?
La meva recerca se centra en la biodiversitat, l’ecologia i la conservació dels ecosistemes fluvials. En concret, analitzo com les pertorbacions (naturals o antròpiques) afecten la biodiversitat i la salut dels ecosistemes. Sobretot he treballat amb insectes aquàtics, que són molt diversos i responen de manera diferent a aquestes pertorbacions. El meu lloc d’estudi son, principalment, els rius de clima mediterrani del món, on els rius que s’assequen formen part del paisatge i han derivat en nombroses adaptacions dels organismes que hi viuen.
Els resultats que hem obtingut mostren que en les regions de clima mediterrani hi ha una gran diversitat de insectes aquàtics, fins i tot en rius que s’assequen a l’estiu. No obstant, aquesta diversitat és molt vulnerable a les pertorbacions a les què estan sotmesos els rius a casa nostra (contaminació, espècies invasores, canvis en el paisatge, canvi climàtic…), i es requereixen mesures de conservació i de gestió específiques per preservar aquest patrimoni natural.
- Treballes sola o en equip? Com veus el treball de la dona científica? Creus que està en igualtat amb el dels homes? Teniu les mateixes oportunitats?
Treballo en equip. És més, no concedeixo la recerca a nivell individual i tenim varis projectes amb investigadors nacionals i internacionals.
És complicat combinar la maternitat amb la recerca. Ja només per això no estem en igualtat amb els homes. S’ha anat avançant durant els últims anys però encara queda molt per fer per tal de facilitar que les vides personals de les científiques encaixin amb els estàndards requerits en la vida acadèmica. Potencialment tenim les mateixes oportunitats però, a la pràctica, el % de dones científiques és significativament més baix i moltes han d’abandonar el somni de ser-ho. Falten també referents femenins, i una millor visualització i valoració de la ciència a les escoles i de les aportacions que han fet les grans científiques de la història.
- Com a cientifica, què ens diríes per tenir més consciència ambiental?
Tenir consciència ambiental és cuidar pel benestar de l’entorn, i això s’ha de produir a tots els nivells, tant individual com col·lectiu. Al final hauria d’implicar un canvi educatiu i dels valors ètics que tenim, que comenci per petites accions i rutines individuals que s’acabin transferint a la societat en general.
Jennifer Lento Investigadora científica al Canadian Rivers Institute de la University of New Brunswick, al Canadà. és la coordinadora científica del grup d’aigua dolça del programa que monitoriza la biodiversitat circumpolar. També forma part del grup de Conservació de la Flora i Fauna de l’Àrtic del Consell Àrtic. També és co-presidenta de la Xarxa d’Observació de la Biodiversitat de l’Aigua Dolça. La seva investigació es centra a avaluar els patrons de la biodiversitat i la funció ecològica de les xarxes tròfiques d’aigua dolça i avaluar com aquesta informació es pot utilitzar per detectar canvis en la qualitat de l’aigua.La major part de la seva investigació la fa a la biodiversitat de l’aigua dolça de l’Àrtic i com respon al canvi climàtic.
Anna Pérez Català Ambientòloga especialitzada en el canvi climàtic i la cooperació internacional. Treballa en un tink tank (Un centre de recerca) sobre polítiques de canvi climàtic a França, anomenat IDDRI encara que viu al Pallars.
Nina Adjanin És professora asitent a la Northwest Missouri State University als EEUU. Originàriament és de Sèrbia, però porta als EEUU els darrers cinc anys. És una apasionada de l’estudi dels espais naturals extrems, i s’ha centrat en els glaciars i la realitat virtual. És una experta muntanyenca, ha fet milers d’escalades alpines i també li agrada navegar. Li encanta combinar expedicions i recerca en zones polars.
- Quina és la teva investigació i quins resultats observes? Estic investigant com utilitzar la tecnologia per ajudar a altres a aprendre millor i d’una manera més eficient en zones naturals que estan lluny, per a joves i públic en general, sense anar-hi. I com puc ajudar-los a entendre millor les zones polars, les altes muntanyes i altres zones que estan perdent la lluita contra el canvi climàtic.
- Treballes sola o en equip? Com veus el treball de la dona científica? Creus que està en igualtat amb el dels homes? Teniu les mateixes oportunitats? La major part el temps treballo amb l’equip que lidera la Dra. Heidi Sevestre, una de les glaciòlogues capdavanteres del món. Ser dona i científica no és fàcil, especialment quan treballes en un lloc on la dona és vista com la persona que té cura de la casa. Quan treballem en entorns extrems, l’equip i les eines normalment estan fetes per a homes, de manera que sovint necessiten modificar-los per a poder-los utilitzar. El prejudici de que les dones no poden treballar juntes en equip és erroni, des del meu punt de vista. La darrera primavera vaig passar 35 dies a l’Àrtic amb tres dones en unes condicions de molt fred, i va ser el millor equip en el qual mai he estat.
- Com a cientifica, què ens diríes per tenir més consciència ambiental? No tingueu por de veure la fotografia real del nostre planeta; fins i tot si no és bonic o les dades semblen dolentes, perquè podem aprendre alguna cosa, i això ens porta a cercar múltiples solucions que és el que estem fent ara. A més, algunes dones increïbles estan fent coses increïbles, i això fa que més dones estudien ciència i això seguirà millorant, i les dones podem fer coses increïbles!
Marta Domènech És enginyera forestal i es va doctorar en ecologia d’alta muntanya i canvi climàtic, específicament en plantes de congesta. Professionalment està especialitzada en la gestió multifuncional dels boscos i en els impactes del canvi global en els recursos naturals dels Pirineus.
Anna Albalat És geògrafa especialitzada en climatologia. Després de fer el màster va tornar a Andorra per continuar el treball de dades meteorològiques i estudiant el clima d’alta muntanya.
