Skip to main content

Chamonix Perspectives

Kilian Jornet Fundation
febrer 8, 2023
Kilian Jornet Fundation
febrer 8, 2023

Jens Høgsted

Nascut el 1972. Ciutadà danès resident a Copenhaguen amb una segona residència a Chamonix, França. Executiu a la indústria del retail i productes de consum. Fotògraf entusiasta i alpinista, intenta equilibrar la feina i la família amb les seves passions. Va gaudir més, va lluitar en alguns, dels 25 pics de 4.000 m que ha aconseguit coronar als Alps.

Autor de Chamonix Perspectives, un llibre de fotografia fet per l´amor de l´autor als Alps i Chamonix.

Perspectives de sis guies de muntanya de Chamonix, que ens expliquen la història de l’impacte que té el canvi climàtic a les muntanyes i a les seves vides.

No et perdis aquest llibre increïble i fes clic aquí per aconseguir el teu!

Comprant Chamonix Perspectives, també estàs recolzant els projectes que realitzem actualment a la Fundació Kilian Jornet.

Entrevista a Jens Høgsted

Com i quan vas començar amb la fotografia?

Era força jove quan vaig tenir la meva primera càmera, tenia deu anys. En aquell moment, jo vivia amb els meus pares. La nostra casa era a la frontera amb un bosc, i sempre intentava fer fotografies d’aus, cérvols i altres animals salvatges de la zona. Imatges força dolentes per llavors, però realment vaig passar molt de temps allà. El meu avi també em va ensenyar molt sobre la natura. Tenia aquests grans llibres sobre ocells, i en aquell moment, quan jo tenia dotze anys, ja coneixia tots els ocells d’Europa. Va ser la passió per la natura allò que em va portar a la fotografia.

Per què Chamonix?

Vaig escollir Chamonix per raons diferents. Realment tinc molt d’interès en llocs amb història i autenticitat, i m’agrada un lloc que retrocedeix en el temps. I així va ser com va començar. M’agraden els llocs amb herència i història, i vaig trobar això a Chamonix. L’altra raó és que pots trobar muntanyes excepcionals i vistes fantàstiques, és clar. També solia tenir un amic allà, i vam començar a esquiar, cosa que em va permetre explorar la zona i adonar-me que realment és un lloc perfecte per estar-hi. De fet, avui dia tinc una casa allà i intento passar el major temps possible pels Alps.

Com definiries Chamonix Perspectives?

Tenia alguns amics que em deien: Has de fer alguna cosa amb les teves fotos. Però vaig pensar, hi ha milions de llibres de fotografia, i que són realment increïbles. Però, em vaig adonar, que no n’hi havia gaires que mostressin els canvis dramàtics que el canvi climàtic està provocant a les muntanyes. Aleshores, vaig pensar, d’acord, com puc integrar això al llibre? No ho volia fer com un llibre de ciència, pots llegir ciència a Internet i tampoc sóc científic. Tot i això, se’m va acudir la idea que si parles amb persones que passen 320 dies a l’any a la muntanya, tindràs una visió clara sobre l’impacte del canvi climàtic. I aconseguiràs històries reals i autèntiques sobre aquests canvis. En lloc de fer ciència, vaig preferir centrar-me en la seva experiència diària i anècdotes. Vaig parlar amb persones que experimenten aquests canvis al seu cos, dia a dia, i volia compartir les seves històries.

A qui va dirigit aquest llibre?

Crec que l’audiència és força àmplia. Trobes gent que estima Chamonix, o estima els Alps, les muntanyes. Hi ha un públic recreatiu, però també hi ha alpinistes que estan molt preocupats per la retracció de les glaceres i l’impacte del canvi climàtic. I finalment, però no menys important, també hi ha els activistes climàtics, que veuran això com una bona manifestació del que està passant.

Vas treballar tu sol en el projecte, o vas comptar amb un equip?

Fer un bon llibre és una professió, així que em vaig associar amb un editor, qui em va ajudar a seleccionar les imatges i fer una història coherent al voltant del llibre. També vaig col·laborar amb una agència de disseny i una d’impremta, perquè el llibre sigués tan atractiu com fos possible. I encara que vaig escriure gairebé tots els textos jo sol, em vaig associar amb un professional per reescriure’ls. Així que, definitivament, va ser un treball en equip, amb cinc o sis professionals treballant al projecte. Haver pogut compartir aquest projecte amb tots ells, va fer que aquesta aventura fos molt més divertida.

Com a fotògraf, tindries alguna recomanació per als fotògrafs outdoor, o amants de la natura, per poder ser més respectuosos amb el medi ambient i intentar reduir l’impacte que creem en sortir a la recerca de les millors fotografies o gaudir de les muntanyes?

Sí. Crec que això va per a tots nosaltres. Has de considerar com viatges, i també les escombraries que deixes a la natura. Has de trobar un equilibri, perquè està clar que volem gaudir de la natura, però en fer-ho, creem un impacte només pel fet d’anar-hi. Crec que el millor consell seria considerar com viatges i com et comportes quan ets a les muntanyes.

Com pot ajudar la fotografia a crear consciència sobre el canvi climàtic?

En molts sentits, una imatge val més que mil paraules. Si et fixes en la història, hi ha hagut moltes vegades en les quals la fotografia ha tingut un gran impacte en explicar històries; guerra, pau, esports, clima, etc. En molts sentits, la fotografia és un mitjà molt potent. Tanmateix, crec que és irònica la quantitat de fotografies que es fan avui en dia, i això fa que el valor de cadascuna no sigui tan fort com solia ser. Veus tantes fotos, de vegades manipulades, que no saps si són reals o no. Però tot i així, crec que la fotografia és una eina poderosa per visualitzar el que està passant i potser il·lustrar, més que qualsevol altra cosa, la realitat del món. Per això crec que seleccionar les millors imatges i crear una història coherent és més important que mai. D’aquesta manera, crec que un llibre és una mena de manifestació de coses rellevants que s’uneixen en lloc de simplement construir un àlbum digital a les xarxes socials. Un llibre físic al 2023 significa alguna cosa, com una carta escrita a mà, quan va ser la darrera vegada que vas rebre una carta escrita a mà?

Veurem una segona versió del llibre?

Per què no? D’aquest projecte me’n porto molt bons records. Totes aquestes persones a qui vaig conèixer, i amb qui em vaig associar, van ser increïbles. Però encara estic concentrat en aquest primer projecte, així que ara per ara estic intentant fer arribar aquest missatge al major nombre de persones possible. En els darrers 12 anys, he passat 3 mesos a l’any a Chamonix, i encara em sorprenen algunes històries que m’expliquen els guies de muntanya i la gent que hi viu. Vull mantenir aquest micròfon obert, i comunicar el que realment està passant i la freqüència en què l’entorn experimenta canvis enormes. Crec que és força important, i sempre intentaré compartir aquestes històries per qui realment les sent i viu en el seu dia a dia.