Mentre que Suïssa, un país ric i desenvolupat, té els recursos per afrontar aquests desastres, la història és molt diferent en àrees en desenvolupament.
A l’agost de 2024, el poble de Thame, a la regió de l’Everest, va experimentar una catàstrofe similar. Tanmateix, amb menys recursos econòmics i poca ajuda, la ciutat va quedar en ruïnes, amb 135 persones desplaçades, incloent-hi 40 nens. L’exprimer ministre Pushpa Kamal Dahal va instar el govern a fer tot el possible per rescatar les persones i proporcionar ajuda, destacant la vulnerabilitat de les comunitats muntanyoses davant del canvi climàtic.
Aquests esdeveniments posen de manifest la qüestió de la (in)justícia climàtica. Les comunitats vulnerables que històricament han contribuït menys al canvi climàtic són les que en pateixen més les conseqüències. Els impactes, que van des de les alteracions socials i econòmiques fins a les crisis de salut, sovint són més greus perquè tenen menys recursos per adaptar-se. La crisi climàtica amplifica les desigualtats existents, fent que sigui encara més crucial abordar aquests problemes sistèmics.
“Ens estem enfrontant a les conseqüències d’un problema del qual no som responsables. He plantejat fermament aquesta qüestió a l’Assemblea General de les Nacions Unides i a la COP28, demanant justícia climàtica. Les recents GLOFs a Thame, a la regió de l’Everest, han causat danys significatius i han posat vides en perill”, va explicar Dahal.
Entre 2010 i 2020, la mortalitat per inundacions, sequeres i tempestes va ser 15 vegades més alta a les regions en desenvolupament. La justícia climàtica demana que la càrrega d’afrontar el canvi climàtic es comparteixi segons les responsabilitats i els recursos. Hi ha molts aspectes de la justícia climàtica, incloent-hi les desigualtats estructurals, socioeconòmiques i intergeneracionals. Fins i tot dins del mateix país, els impactes del canvi climàtic poden sentir-se de manera desigual a causa de les desigualtats basades en l’ètnia, el gènere, l’edat i l’estatus socioeconòmic. Per exemple, els pobles indígenes, que ajuden a protegir el 80% de la biodiversitat mundial, s’enfronten a perills creixents per a les seves vides, feines i maneres tradicionals de viure.
A mesura que continuem explorant els Alps, us convidem a reflexionar sobre aquests desafiaments. El canvi climàtic no és només una qüestió mediambiental, sinó també una qüestió de justícia social. La manera com decidim respondre donarà forma al futur del nostre planeta i a les vides de les persones que l’habiten. Treballem junts per assegurar-nos que el futur sigui just, segur, equitatiu i sostenible per a tothom.
