Kilian Jornet ha aconseguit una fita extraordinària en enllaçar els 82 cims dels Alps de més de 4.000 metres en només 19 dies, cobrint 1.207 km amb 75.344 metres de desnivell positiu, tot sense l’ús de vehicles motoritzats.
Mentre en Kilian ha portat els límits de la resistència física a nous nivells, nosaltres, en paral·lel, hem explorat els límits de la naturalesa.
Alpine Connections ha estat un viatge excepcional no només per en Kilian, sinó també per a la Fundació Kilian Jornet. Ens ha permès presenciar de primera mà els reptes que en Kilian ha afrontat en l’entorn alpí. Aquests reptes inclouen no només la resistència física i mental necessària per travessar aquest terreny, sinó també les dificultats ambientals que es fan cada cop més evidents a causa del canvi climàtic. Tot i que l’èxit físic d’en Kilian és molt inspirador, aquest viatge també ha posat en relleu la necessitat urgent d’actuar per protegir aquests ecosistemes importants i fràgils.
Al llarg del projecte, hem explorat temàtiques claus per a l’entorn alpí: glaceres, permafrost i biodiversitat, cadascun d’ells cada cop més amenaçat. Les glaceres, que donen forma a les valls alpines i són reservoris essencials d’aigua dolça, estan retrocedint ràpidament, il·lustrant els efectes de l’escalfament global. El desglaç del permafrost desestabilitza les muntanyes, afectant la seguretat i l’accessibilitat d’activitats a l’aire lliure com el trail running i l’alpinisme. La rica biodiversitat dels Alps, crucial per a la salut dels ecosistemes, també està en risc amb la sobrefrequentació provocant la interrupció dels hàbitats i la possible pèrdua de moltes espècies. Aquests desafiaments emfatitzen la necessitat d’esforços de conservació urgents i responsables.
La travessa d’en Kilian pels Alps ha exposat les realitats del canvi climàtic. Mentre creuava glaceres i escalava cims alterats pel desglaç del permafrost, els canvis ambientals eren impossibles d’ignorar. Un dels exemples més impactants que ha presenciat va ser al Gran Paradiso, on hi va anar per primera vegada amb la seva família quan tenia 15 anys. Ara, 20 anys després, la glacera ha retrocedit considerablement, començant molt més amunt en la ruta que abans. Pel que fa al desglaç del permafrost i els conseqüents esllavissaments de roques, en Kilian va observar impactes severs en àrees com l’Aiguille Verte al massís del Mont Blanc. Ara els enormes pilars de roca es mantenen perillosament al seu lloc només gràcies al permafrost restant. De manera similar, l’Aiguille Blanche de Peuterey ha vist nombroses esllavissades de roques a causa del desglaç del permafrost.
