Com va sorgir la teva passió per la natura?
El meu avi matern era un pagès que en algun moment de la seva vida va decidir estudiar comptadoria i traslladar-se a la ciutat per donar millors oportunitats a la seva família; no obstant això, sempre va portar el camp al seu cor. Va comprar una casa amb un pati gegant que va plantar tants arbres, arbustos, flors i herbes aromàtiques poguessin germinar i créixer a les càlides terres de la ciutat petrolera de Cabimas. Aquest pati gegant era un lloc d’aventures per a mi i els meus germans, i hi vam passar els moments més feliços de la nostra infància. Les nostres llaminadures eren mangos, papaies, taronges, cireres, guaiabes, xirimoies que cada dia vèiem brollar com per art de màgia, i amb els quals la meva àvia Teresa ens preparava sucs. La banda sonora de la nostra infància, van ser els ocells que van niar als arbres plantats per l’avi José María, ell ens va inculcar el respecte per la vida de tots els éssers vius i l’amor a la natura, cada insecte, cuc de terra, sargantana, papallona, abelleta, granota, cada criatura tenia un lloc i una funció que complir per fer possible que els vegetals i fruites que sembràvem, brotessin com un acte de màgia i amor de la Terra. En poques paraules, el meu amor per la natura va ser una llavor plantada pels meus avis materns quan jo encara era una nena petita.
En quin moment vas decidir dedicar-hi la teva vida professional?
Honestament, mai no vaig pensar que treballaria en una muntanya com a assistent de guia i intèrpret. Vaig graduar-me a l’escola d’Administració d’Empreses i la meva vida laboral transcorria entre les parets d’una oficina. La meva arribada a la Serra Nevada de Santa Marta (Colòmbia), va ser merament circumstancial, un gir inesperat del destí.
Amb quines dificultats et vas trobar quan vas prendre la decisió de ser guia de muntanya?
Els reptes més grans del meu entorn laboral han estat i continuen sent el masclisme, la xenofòbia, l’homofòbia i l’explotació. Com a intèrprets d’anglès i espanyol a la muntanya, som remunerats molt per sota del valor de la nostra feina tot i que el 90% dels visitants són angloparlants. Com a dona immigrant, estar lluny de casa, de la família i els amics ha estat un ingredient extra de dificultat; però a poc a poc, i gràcies als mecanismes del temps i el costum, s’han fet molt més suportables.
Quines barreres vas haver de superar per estar on ets ara?
Tot i que sempre he practicat esport, treballar com a guia de muntanya requereix estar en òptimes condicions físiques per realitzar cada setmana caminades que van entre les quatre i set hores, moltes vegades sota sol, pluja, altes temperatures i humitat que de vegades arriba al 90% . En el meu cas, sempre he estat una persona molt introvertida. Les interaccions socials i especialment parlar en públic eren per a mi una cosa així com un malson i d’un dia per a l’altre, sense cap antelació, em trobava interpretant per a audiències de 80 o 100 persones. Aquesta ha estat sens dubte una de les barreres més difícils que he hagut de superar a la meva vida.
Com és la situació a Colòmbia per a les dones que volen ser guia de muntanya? Hi ha oportunitats?
Hi ha oportunitats només si vas néixer i vas créixer a la regió, no obstant, per a les dones locals, hi ha molta competència i masclisme al que fer front. En el cas dels intèrprets, l’única raó per la qual ens contracten com a estrangers o colombians d’altres regions, és pel domini de l’anglès.
Quin consell donaries a una noia que s’hi vulgui dedicar a Colòmbia?
Molta fortalesa mental i física, intel·ligència emocional i una autoestima ben sòlida.
Et dediques a un sector estretament relacionat amb la natura. Consideres que a Colòmbia hi ha prou consciència del que està suposant el canvi climàtic al nostre entorn?
Tot i que es parli de “turisme responsable”, “turisme sustentable” i s’encunyen termes com “ecoturisme”, la realitat és molt diferent. Es parla molt poc, o gens, sobre aquest tema, només en tanques o campanyes publicitàries; però a la pràctica, la realitat dista molt del que hauria de ser.
Cada vegada Colòmbia s’està tornant més i més turística, creus que hi ha un impacte d’aquest turisme a l’entorn on treballes?
L’impacte ambiental per les activitats turístiques al sector on treballo, és evident per a qualsevol visitant: La venda d’alcohol en reserves indígenes, la contaminació per deixalles (principalment plàstic), i la tala d’arbres per a la construcció de potrers per a la ramaderia, (pràctica que està en auge entre la població indígena donat que han millorat la seva situació econòmica gràcies al turisme), són les activitats que més repercussions negatives tenen en la natura i el medi ambient.
