Ens proveeixen d’aigua
L’aigua dolça és vital per a la nostra supervivència. Una part molt important d’aquesta aigua es troba en entorns de muntanya com les glaceres, els llacs o els rius. Les muntanyes proporcionen aigua dolça a més de la meitat de la població mundial, ja sigui per beure, per a ús domèstic, per al rec, per a la indústria o per a la producció hidroelèctrica.
Proporcionen recursos naturals
Gràcies als ecosistemes de muntanya podem obtenir moltes matèries, com ara fusta, aliments bàsics o aigua potable. A partir d’alguns d’ells, es pot generar energia renovable, tant hidroelèctrica com solar, de biomasa o eòlica, beneficiosa per a la salut humana.
Són refugis naturals de biodiversitat
Les regions de muntanya ofereixen refugi a moltes espècies de flora i fauna endèmiques o amenaçades: un 73% d’aquests epicentres s’ubiquen en aquestes àrees. La biodiversitat és clau per a la supervivència del nostre planeta. Els boscos que es troben en els ecosistemes de muntanya són essencials per reduir l’erosió i augmentar la qualitat i quantitat de l’aire. A més, són font de fusta com a recurs natural i actuen com a barrera física per minvar l’impacte dels desastres naturals.
Aporten resiliència contra el canvi climàtic
Els entorns de muntanya tenen els seus processos de resiliència o adaptació als factors negatius del canvi climàtic. N’hi ha diversos, des de l’absorció de CO2 a través dels boscos o l’erosió d’algunes roques fins a la reducció de la insolació a través del reflex de les superfícies blanques (efecte albedo).
Augment dels nivells d’aigua al mar
Quan les glaceres es fonen incrementen dramàticament el nivell del mar. Es calcula que el nivell del mar podria augmentar fins a 70 metres i causar no només desastres naturals, sinó també problemes d’abastament d’aigua dolça. Aquesta alteració de l’aigua salada dels oceans també pot provocar l’alteració dels corrents marins amb un posterior canvi de patró en el clima global i els fenòmens extrems.
La contaminació dels entorns de muntanya
L’ecosistema es troba interconnectat com una gran xarxa, on un petit canvi pot convertir-se en una gran problemàtica. Per exemple, si una glacera es fon, la pol·lució atrapada al gel pot entrar als rius i als oceans, i acabar afectant tots els organismes vius. El mateix pot passar amb l’abocament incontrolat de substàncies químiques en sistemes naturals càrstics (indrets de roca soluble modelats per l’aigua), on tant les aigües subterrànies com els aqüífers són reserva d’aigua potable per a la població de la zona. Sense oblidar les nostres accions i les deixalles que generem quan sortim d’excursió a la muntanya, quan fem turisme o quan participem en expedicions a muntanyes de renom.
Increment de desastres naturals
Les variacions climàtiques poden desencadenar catàstrofes naturals als espais de muntanya com ara allaus, incendis, inundacions… Tot això pot acabar afectant directament la població i eliminant o alterant ecosistemes vulnerables i únics d’alguns indrets.
Alteració dels climes
L’augment del nivell del mar, provocat pel desglaç de les glaceres, donarà lloc a un canvi dels corrents marins quan l’aigua dolça es barreja amb la dels oceans. Això causarà una alteració en els climes i en l’aparició de fenòmens meteorològics severs com tifons, tempestes tropicals o variacions en el Niño o la Niña.
Pèrdua de la biodiversitat
Les zones de muntanya són refugis naturals per a moltes espècies de flora i fauna endèmiques o en perill d’extinció. En ser un ecosistema fràgil i hàbitat d’espècies vulnerables, es converteixen en un indret d’elevada importància com a hotspot, en aquest aspecte.
Augment de la desigualtat en les zones menys desenvolupades
Les àrees de muntanya són indrets vulnerables i menys desenvolupats, en tots els aspectes. En ser un ecosistema fràgil amb l’afluència directa del canvi climàtic, aquestes diferències es poden fer més notables i la desigualtat, més gran.
Desforestació incontrolada
Els boscos són un factor clau a les zones de muntanya, ja sigui perquè ens ajuden en augmentar la qualitat de l’aigua i de l’aire, perquè són refugi de la biodiversitat, perquè ens ajuden a reduir l’erosió en àrees on el terreny té molt desnivell o perquè són barreres físiques més que notables per protegir de desastres naturals, com ara despreniments, mudflows o rockkslides. A més, les seves arrels ajuden a estabilitzar el sòl i a reduir el perill de les riuades.
